Des de l’equip de la Fundación para el Desarrollo y la Innovación (FDI) hem realitzat una entrevista a l’estudiant del Doctorat Industrial en Psicologia del Treball en Ford, en col·laboració amb la Universitat Jaume I (UJI) de Castelló. Aquest projecte naix en FDI i l’objectiu d’aquest és contribuir al canvi de cultura organitzacional de Ford.

Bon dia, Antonio. Què tal? Donarem principi a l’entrevista. Abans de res, dis-nos un poc qui eres i com arribes a FDI.

“Bon dia. Abans de començar m’agradaria donar les gràcies per donar-me aquest espai on poder comentar la meua experiència fins ara en FDI i poder difondre, si cap, un poc més d’informació sobre el projecte que estic realitzant ací. Però bo, no m’avance. Responc a la teua pregunta, que m’embulle: jo soc Antonio Ortiz, vaig estudiar Psicologia en la Universitat de Huelva (UHU) i posteriorment em vaig traslladar a la Comunitat Valenciana per a seguir amb els estudis de màster, concretament a Castelló, a la Universitat Jaume I (UJI). Primer vaig realitzar un màster propi en Psicologia Positiva Aplicada, i posteriorment el màster oficial en Psicologia del Treball, les Organitzacions i Recursos Humans, i durant tots dos cursos vaig estar col·laborant amb l’equip d’investigació que dirigeix tots dos màsters, l’Equip WANT de l’UJI, primer com a alumne en pràctiques participant en els projectes que estaven realitzant en aquells dies, i després com a becari, ajudant amb la gestió de l’alumnat, professorat i l’Aula Virtual del segon màster.
Doncs bé, jo em torne a Huelva en finalitzar, i allí laboralment m’estance. I just quan estava a punt de tirar la tovallola amb la Psicologia rep la trucada de Marisa Salanova, la directora de l’Equip WANT, per a informar-me sobre la possibilitat de realitzar un Doctorat Industrial en Ford en col·laboració amb UJI, que Ford vol entrar en un procés de canvi de cultura organitzacional, i que buscaven a algú amb el meu perfil, que no dubtara a sol·licitar l’accés al doctorat. I així ho vaig fer, i ací estic, en FDI, ja que és des d’ací des d’on naix aquest projecte.”

Ja que esmentes el Projecte, vols explicar un poc més en profunditat de què es tracta?

“Sí, clar. Al final és molt simple d’explicar. El projecte es titula (espere no equivocar-me perquè curt no és el títol): “Desenvolupament d’una Cultura Organitzacional Positiva cap al benestar, la resiliència i la innovació corporativa. Una proposta d’investigació-acció en l’entorn empresarial rellevant de l’Àrea Industrial d’Almussafes”.
El que volem fer és donar suport al procés de canvi de cultura organitzacional que des de Ford s’està duent a terme. La idea és avaluar la cultura i els factors psicosocials de les diferents plantes i àrees de la factoria. Així, detectem àrees de millora i fortaleses amb les quals ja compta l’organització. El nou de la nostra metodologia d’avaluació (HERO) és que no sols ens centrem en allò que “va malament” o “pot millorar”, sinó que ens recolzem en pràctiques organitzacionals i recursos positius amb els quals ja compta l’organització.
Una vegada obtinguem les dades de com es troba la factoria en aquest moment, es proposaran una sèrie d’accions i intervencions per a dur a terme amb la finalitat de millorar el benestar i la resiliència tant de l’organització com dels empleats, tenint en consideració a tots els empleats Ford, des d’operaris a gerència. Després d’aquesta sèrie d’intervencions, es procedirà a fer una segona avaluació per a veure com han repercutit aquestes pràctiques en el canvi de cultura i en els nivells de benestar i resiliència dels empleats de la factoria. I, finalment, al cap d’un temps, aproximadament sis mesos, tornarem a fer la mateixa avaluació per a veure com de sostenible són els canvis aconseguits en el temps.”

Com va ser la teua arribada a FDI? Et va resultar fàcil adaptar-te?

“Uf, perquè va anar un poc turbulenta. No per res, sinó perquè quan vaig vindre ací per primera vegada, a pesar que Enrique Roig em va informar sobre com funciona Ford i FDI, no entenia encara on estava. Vaig tindre la sort també de començar el projecte amb una companya que estava de pràctiques de màster, Elena Martín, i ens recolzàvem molt l’u en l’altre. De totes maneres, eixa sensació d’incertesa va acabar prompte, perquè qualsevol dubte que ens sorgia sabíem que comptàvem amb vosaltres, amb els companys de FDI. Vau tindre moltíssima paciència amb nosaltres al principi, la veritat. Si no us preguntem per com era la jerarquia quatre vegades, no us preguntem cap. També és veritat que les visites a les diferents plantes que organitzem van ser un abans i un després per a poder entendre com funciona tot ací dins, tant en l’empresa com la labor de FDI en ella. Diguem que ja comencem a entendre per què el projecte té seu en FDI, per tot el que comportarà quant a intervencions, formacions, aprenentatges tant per a la Universitat com per a Ford, i sobretot l’innovador que és que una empresa decidisca apostar per un Doctorat Industrial en Psicologia. A mi la veritat que m’ompli d’orgull poder col·laborar en un projecte que situa a la Psicologia com el que realment és, una ciència més amb tot el que això pot aportar, i crec que això FDI ho té clar.”

Res Antonio, per a nosaltres no era esforç ajudar-vos. Al final sabem el complex que pot ser això per a persones nouvingudes. Com et trobes ara? Ja se’t veu desembolicat.

“Sí, sí, la veritat. Ni punt de comparació. Jo ja vinc a FDI com el que ve a la seua casa. Estic molt còmode amb vosaltres i amb el projecte. Al final he de reconéixer que quan vaig arribar ací, fa un any ja, estava molt verd en tot el que respecta a liderar un projecte. Em feia vergonya absolutament tot, fins i tot preguntar-vos coses. Però al final està sent un procés de creixement professional i personal brutal. Li diuen a l’Antonio de la facultat que anava a estar de reunions amb gerència, per exemple, o fent avaluacions en una empresa tan gran i no s’ho haguera cregut. Ho feu fàcil, la veritat, i és una cosa que us agraïsc.
Al final t’acabes donant compte que independentment del lloc en la jerarquia el que hi ha darrere de cada posició és una persona humana, amb més o menys responsabilitats, però una persona com qualsevol altra, al cap i a la fi, i crec que això és clau per a entendre i fer el canvi de cultura al qual vol dirigir-se Ford.
També és cert que a mesura que ha anat passant el temps i després de moltes reunions amb Eduardo, Enrique, Marisa i Susana (coordinadora de l’Equip WANT), cada vegada hem anat tenint els objectius més clars. Vam fer molt bé a no començar al brut i parar-nos a pensar a on volem arribar i com. Això m’ha facilitat enormement les coses.”

Ara que ja saps què fem en FDI, Quin creus que serà el seu paper dins del canvi de cultura que esmentes?

“Això ho tinc clar. Al final ací és on es gesta, per dir-ho així, el futur de l’empresa. S’entén que Ford fabrica cotxes, sí. Però els cotxes no es fabriquen sempre de la mateixa forma, per la qual cosa cal continuar formant als empleats i a futures generacions en nous processos. Perquè el mateix passa també amb la gestió del personal, o amb les relacions laborals. El món canvia, es mou en moltes direccions al mateix temps, i això influeix en la manera de treballar que es dona dins de les empreses. Ací també s’ha de continuar innovant, millorant la qualitat no sols del treball final, sinó del procés en si, i el factor humà no deixa de ser part d’eixe procés. Em consta que en FDI no sols es realitzen formacions tècniques, sinó que cada dia s’aposta més per formacions que enfortisquen les, tan famoses ja, soft skills.”

Doncs fins ací l’entrevista, Antonio. Moltes gràcies pel teu temps i per la teua sinceritat.

“De res, moltes gràcies a vosaltres per tindre’m en consideració per a l’entrevista.”

Fundación para el Desarrollo y la Innovación
formacio@ford.com | +34 961 791 666
fdiformacion.com